Un calaix de sastre. Un espai propi i, potser, compartit. I, últimament, ja no tan carregat de política
dimecres, 6 de juliol del 2011
Viatjar al III Reich... sense eixir de la València actual
Considerar-se afí a la Il·lustració del segle XVIII constituïx un bon antídot contra els fanatismes. Mai no es repetirà prou: per bé que la totalitat de la proposta il·lustrada no puga ja ser utilitzada com a bandera, és ben obvi que, sense aplicar continguts de la Il·lustració històrica a les qüestions fonamentals de la nostra quotinianeïtat, no pot haver-hi societat digna d'este nom.
Justament ara es complixen 10 anys des de la inauguració del MuVIM, de l'obertura al públic de l'exposició permanent L'aventura del pensament, filoil·lustrada, antidogmàtica, antifanàtica... I impulsada per un liberal de la UCD que, amb el PP, arribà el 1995 a president de la Diputació de València:
http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/anos/Muvim/elpepuespval/20110706elpval_18/Tes
Coincidint amb este aniversari museístic (però a la vegada més que museístic), l'extrema dreta local ha decidit donar-nos una lliçó pràctica del seu model de debat i de contrast d'opinions, decididament antiil·lustrat: enrefilar volums enquadernats i cadires amb potes metàl·liques contra els assistents a la presentació d'un llibre; tirar petards i no-sé-què de fum en un recinte tancat; escridassar, insultar i amenaçar a mansalva:
http://www.elmundo.es/elmundo/2011/07/05/valencia/1309891348.html
http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2011/07/06/sentandreu-sale-esposado-acto-gav-lanza-libros-sillas/821995.html
Res de nou en definitiva. Res que no puga esperar-se d'aquells que necessiten guanyar a qualsevol preu. Guanyar, per cert, el què? El contingut del llibre de Vicent Flor Noves glòries a Espanya. Anticatalanisme i identitat valenciana, objecte de les ires en esta ocasió, li ho pot aclarir a qui en tinga dubtes.
Ahir, en qualsevol cas, es va demostrar de nou que la paraula, i el sentit de l'humor, és patrimoni dels demòcrates: d'aquelles persones que, arraconades i resignades, tenen la capacitat d'esperar i d'esperar que la policia garantisca els drets que ostenten com a ciutadans.
I una última consideració: quan una ideologia d'odi s'instal·la en la societat, sempre apareixen els fanàtics que la portaran als últims extrems i se n'aprofitaran al màxim... Però això no eiximix de responsabilitat, en absolut, els administradors de la versió minor de la patologia ideològica en qüestió...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
No sé perqué però tenia el pàlpit de que hui trovaria un nou article teu...
Simplement patètic. Fins i tot sent crític amb part de la simbologia oficial, tot i respectan-la, m'he sentit fatal veient aquella gent d'E2000 amb senyeres valencianes a la mà i cantant l'himne regional. He passat vergonya i ràbia.
Hipòcrites... Els moviments socials que volen canvis molesten a la plaça de l'ajuntament; la nova esquerra abertxale és considerada terrorisme encobert, per si de cas,..però les actuacions fonamentalistes i actituts xenòfobes de la extrema dreta a Espanya es consideren llibertat d'expressió i ningú s'atreveix a il.legalitzar-los
Enriquece vir até aqui.
Sei o que fez pelo MuVIM o bom do meu amigo Roman de la Calle de la Calle e já vez como acabou.
Nem sempre podem as nossas ideologias alcançar o que a nossa mente dita, melhor dito, quase sempre o que pensámos está no campo da proibição.
Un bom trabalho, o teu, convida à reflexão.
Una crònica molt il·lustrativa i il·lustrada, no coneixia el teu "bloc". Ara ja et puc seguir. I molt bé per tota la gent que estavem allà, que varem aguantar sense respondre, amb tranquil·litat i mooolta paciència. Besots, Eva
Moltes gràcies, Enric, Vicent, Javier, amic portugués i Eva. La premsa ha cobert prou el tema, però el regust amarg seguix quedant. I, per a més inri, l'absència de condemna -fins ara- del PP i del PSPV-PSOE...!
Si Eva: mooolta paciència. I la que haurem de tindre'n.
Una ben forta abraçada.
Rafa
Publica un comentari a l'entrada